LA MEVA EXPERIÈNCIA A LA MARATHON DES SABLES

Hola a tothom,com ja sabeu vaig participar a la 25ª edición de la Marathon des Sables, que es va disputar del 4 al 10 d’abril al desert del Sàhara marroquí, i que està considerada una de les proves més dures del món. En el meu debut a la prova, de 250 quilòmetres, vaig completar tres de les sis etapes,i miga etapa del quart dia, per tant no vaig poder fer reaitat l’objectiu que m’havia marcat. El que passa és que a partir del segon dia vaig agafar febre, estava a 38. Per tant vaig fer la segona, la tercera i mitja quarta etapa a 38 de febre. Aproximadament vaig recórrer uns 120 quilòmetres amb febre. En conseqüencia, el problema va ser que em deshidratava molt més ràpid. A més, la d’aquest any ha estat la prova més dura dels últims 20 anys pel tema de el calor. Hi havia molta humitat, un 25%, i la sensación de temperatura era de 50 graus. I clar, sobretot al migdia feia molta calor, i amb la febre encara em deshidratava molt més i vaig haver de baixar el ritme de carrera. S la quarta etapa vaig fer el primer check point i perfecte, i llavors anava pel segon check point i em trobava bé. De cop I volta, però, no me’n recordo de res, em vaig desmaiar. Bé, dedueixo que em vaig desmaiar perque al cap d’una estona m’en vaig donar compte i em vaig dir: “Què hi fas aquí a terra?”. I em vaig aixecar i em vaig refer. A partir d’aquell momento va ser la primera vegada que sentia que acabava la Marathon des Sables. O sigui, que acabava la quarta etapa de 82 quilòmetres, i les dues restants, una de 40 quilòmetres i una altra de 20. I la sensación era que em sentia súper fort. Encara no m’havia sentit cap dia tan fort. Un cop arribat al segon check point em vaig refer, vaig menjar, vaig beure aigua i vaig surtir. Però aproximadament al quilòmetre 40 el peu esquerre se’m va botir, com si fos una infección. No sé ben bé què va passar perquè va ser en poca estona i no podia caminar. Cada dos segons feia una passa. I em va trobar el director de carrera a terra morint-me de mal, i em va aconsellar de que tirés la bengala, però jo li vaig dir que la bengala no la tirava. I tirar la bengala vol dir fora de carrera. A mi en cap moment em va passar pel cap de tirar la bengala. Evidentment que molts cops penses: “plego,plego”, pero no ets capaç de fer-ho i vas tirant. Però el director de carrera em va mig convèncer perquè pares ja que em faltaven uns 12 o 13 quilòmetres per arribar al quart check point. Per tant, em vaig quedar al quilòmetre 40 parlant amb el director de carrera, que em va aconsellar de que pares per la meva salut. Portava tres dies a 38 de febre, amb el calor em deshidratava molt més, i a part d’aixó del peu, estava carregat de butllofes. Em va dir que parillava una mica la meva salut,i parlant parlant, em va convèncer, perquè la meva intenció no era plegar. Però em va fer entendre que estava molt dèbil, que tenia aquesta infección al peu, que m’havia deshidretat molt cada dia. O sigui que el director de carrera em va fer parar. Tantmateix jo li deia que no!!!!. Potser vam estar una hora ben bona no discutint però sí convencent-me que parés Al final em va convèncer en contra de la meva voluntat, evidentment. Però em va fer entendre que era la salut abans que la carrera i que la meva salut va per devant de tot. I vaig haver de posar el fre i parar. Si hagués plegat el primer dia s’hagues acabat la Marathon des Sables i no hi hagués hagut cap problema. Però el fet d’haver fet tres quarts de carrera, i d’haver plegat quan tenia més bé el cap…. m’ha quedat una espina molt clavada i si deu vol si l’any que ve aconsegueixo els espònsors hi tornaré a anar amb la meva companya!!!!. S’ha d’anar a acabar la cursa. Evidentment que em faltaven uns quilòmetres,però pel que m’ha passat moralmente la carrera estava acabada

Una de les millors experiències de la meva vida en el sentit humà. És impressionant el tracte amb la gent. A la meva haima érem vuit persones, tots catalans, i jo reconec que he fet una segona familia perquè ha estat genial. També he d’agrair molt el suport que he tingut de col.leboradors i espònsors.
Ara al meu cap no hi volta res més que la Marathon de Sables, i l’any que ve o com a molt l’altre intentaré tornar-hi, per anar a matar el cuc que m’ha quedat.


Moltes gràcies a tothom!!!!!!!!!!!