martes, 4 de mayo de 2010

LA MEVA EXPERIÈNCIA A LA MARATHON DES SABLES

Hola a tothom,com ja sabeu vaig participar a la 25ª edición de la Marathon des Sables, que es va disputar del 4 al 10 d’abril al desert del Sàhara marroquí, i que està considerada una de les proves més dures del món. En el meu debut a la prova, de 250 quilòmetres, vaig completar tres de les sis etapes,i miga etapa del quart dia, per tant no vaig poder fer reaitat l’objectiu que m’havia marcat. El que passa és que a partir del segon dia vaig agafar febre, estava a 38. Per tant vaig fer la segona, la tercera i mitja quarta etapa a 38 de febre. Aproximadament vaig recórrer uns 120 quilòmetres amb febre. En conseqüencia, el problema va ser que em deshidratava molt més ràpid. A més, la d’aquest any ha estat la prova més dura dels últims 20 anys pel tema de el calor. Hi havia molta humitat, un 25%, i la sensación de temperatura era de 50 graus. I clar, sobretot al migdia feia molta calor, i amb la febre encara em deshidratava molt més i vaig haver de baixar el ritme de carrera. S la quarta etapa vaig fer el primer check point i perfecte, i llavors anava pel segon check point i em trobava bé. De cop I volta, però, no me’n recordo de res, em vaig desmaiar. Bé, dedueixo que em vaig desmaiar perque al cap d’una estona m’en vaig donar compte i em vaig dir: “Què hi fas aquí a terra?”. I em vaig aixecar i em vaig refer. A partir d’aquell momento va ser la primera vegada que sentia que acabava la Marathon des Sables. O sigui, que acabava la quarta etapa de 82 quilòmetres, i les dues restants, una de 40 quilòmetres i una altra de 20. I la sensación era que em sentia súper fort. Encara no m’havia sentit cap dia tan fort. Un cop arribat al segon check point em vaig refer, vaig menjar, vaig beure aigua i vaig surtir. Però aproximadament al quilòmetre 40 el peu esquerre se’m va botir, com si fos una infección. No sé ben bé què va passar perquè va ser en poca estona i no podia caminar. Cada dos segons feia una passa. I em va trobar el director de carrera a terra morint-me de mal, i em va aconsellar de que tirés la bengala, però jo li vaig dir que la bengala no la tirava. I tirar la bengala vol dir fora de carrera. A mi en cap moment em va passar pel cap de tirar la bengala. Evidentment que molts cops penses: “plego,plego”, pero no ets capaç de fer-ho i vas tirant. Però el director de carrera em va mig convèncer perquè pares ja que em faltaven uns 12 o 13 quilòmetres per arribar al quart check point. Per tant, em vaig quedar al quilòmetre 40 parlant amb el director de carrera, que em va aconsellar de que pares per la meva salut. Portava tres dies a 38 de febre, amb el calor em deshidratava molt més, i a part d’aixó del peu, estava carregat de butllofes. Em va dir que parillava una mica la meva salut,i parlant parlant, em va convèncer, perquè la meva intenció no era plegar. Però em va fer entendre que estava molt dèbil, que tenia aquesta infección al peu, que m’havia deshidretat molt cada dia. O sigui que el director de carrera em va fer parar. Tantmateix jo li deia que no!!!!. Potser vam estar una hora ben bona no discutint però sí convencent-me que parés Al final em va convèncer en contra de la meva voluntat, evidentment. Però em va fer entendre que era la salut abans que la carrera i que la meva salut va per devant de tot. I vaig haver de posar el fre i parar. Si hagués plegat el primer dia s’hagues acabat la Marathon des Sables i no hi hagués hagut cap problema. Però el fet d’haver fet tres quarts de carrera, i d’haver plegat quan tenia més bé el cap…. m’ha quedat una espina molt clavada i si deu vol si l’any que ve aconsegueixo els espònsors hi tornaré a anar amb la meva companya!!!!. S’ha d’anar a acabar la cursa. Evidentment que em faltaven uns quilòmetres,però pel que m’ha passat moralmente la carrera estava acabada

Una de les millors experiències de la meva vida en el sentit humà. És impressionant el tracte amb la gent. A la meva haima érem vuit persones, tots catalans, i jo reconec que he fet una segona familia perquè ha estat genial. També he d’agrair molt el suport que he tingut de col.leboradors i espònsors.
Ara al meu cap no hi volta res més que la Marathon de Sables, i l’any que ve o com a molt l’altre intentaré tornar-hi, per anar a matar el cuc que m’ha quedat.


Moltes gràcies a tothom!!!!!!!!!!!

miércoles, 31 de marzo de 2010

PROCÉS A SEGUIR LA MARATHON ONLINE

A la part superior dreta del Blog hi ha un link que clicant aquest link s'enllaça a la pàgina oficial de la Marathon des Sables.A partir d'aquí, quant tingueu la l'enllaç obert, teniu que buscar l'apartat on posa ( SUIVEZ L'ADVENTURE EN DIRECT / FOLLOW THE ADVENTURE LIVE ). Un cop clicat aquí,es te que descarregar el programa ( Instale Microsoft " Silverlight" ) Un cop descarregat, heu de clicar sobre INICIO DE SESIÓN ( al costat dret de la pàgina , us demanarà el nom de l'úsuari hi haureu d'escriure: ( JOSEP.RIERA@HOTMAIL.ES ) i la contrasenya és : ( UTY6Y2U2 ). Un cop entreu aneu a corredors, busqueu el nom d'en Josep i si hi cliqueu el podreu tenir com a favorit.Si hi ha algún problema amb el meu blog, la pàgina oficial de la Marathon des Sables és www.darbaroud.com
Moltes gràcies a tothom.
Fins a la tornada.

DESCRIPCIÓ

Benvolguts Patrocinadors,col.laboradors,(amics), com ja us había anunciat,el proper dia 1 d’Abril, ja comença l’aventura de la nova edición de la 25ª Marathon des Sables 2010. El dia 2 d’Abril sortim de Madrid-Marraquech,el dia 3 d’Abril verificacions oficials de tot el material obligatori i material de socors, per tal de que el dia 4 d’Abril comensar la 25ª Marathon des Sables. La marató durarà del 4 al 10 d’Abril.

En breu us informaré dels passos per seguir la Marathon des Sables en viu i en directa on-line.
Només em queda dir moltes pero que moltes gràcies a tots els patrocinadors, col.laboradors, (amics), etc…, ja que sense vosaltres aquest repte no hauria set possible.

OBJECTIU DE LA 25ª MARATHON DES SABLES 2010:

El meu objectiu es únicamente acabar, no busco cap tipus de resultat en la clasificación general, n’hi en temps final. El contrari, nomès busco poder acabar tota la marató, que per part meva ja sera una victoria i l’objectiu complert. Recordant de que és una carrera de llarga distància i molt dura, tant física com mental. Física perquè son molts quilòmetres i tenin en compte que hem de portar tot el menjar i tot el necesari per sobreviure els 7 dies que dura la cursa, sac de dormir, roba, brújula, menjar…. I mental perquè encare que tinguis molta força a les cames, si el cap no el tens seré i amb ganes de lluitar, és impossible poder seguir i sobretot acabar, a no ser que surti algun problema de butllofes els peus i no pugui caminar ni estar dret

Bé, només em queda dir, moltíssimes gràcies a tothom per confiar amb mi, i espero no defraudar-vos, també vull esmentar a la meva novia Silvia, que és la que em dona tota la força del mon. Gràcies Silvia.